jueves, 19 de diciembre de 2013

BRITISH SERIES
Leeds
per Ramonet

En el punt 32 del manual del perfecte ciclocrossista diu:

“Mai trobaràs un fang igual a un altre”

Que vol dir amb això??  Jo almenys, ja puc dividir el fang o sobretot les curses amb fang en 3 grans grups. 

Fang català: Es difícil de trobar, un país mediterrani no es caracteritza precisament per el seu clima plujós tot i aixi si tens sort i plou el fang català no patina o patina poc. Ja se sap el sauló mullat encara agafa més, aixi que quan és mulla com en ves de terra tenim sorra l'únic que fem es omplir-nos de merda i destrossar els rodaments.

Fang Basc: Al País Basc hi ha fang i moooolt. Les curses amb fang son salvatges, la “campa” s’acaba convertint en un “patatal” ple de forats, regueros i bassals on acabes amb fang fins al forat del c…   O sigui tot molt basco.

Fang Angles: Aquí tot es més fi.. Es passa el dia plovent tot i que diguin que és un any sec. A les curses de cx el terra es una catifa verda, a mesura d’anar passant les bicis es converteix en un fang que patina com el gel. T'embrutes poc, no hi ha ni un bassal, no hi ha forats….

Un cop feta aquesta aclaració ja podem continuar..




Ells amb aquest fang negre no patinen, no s’embruten, no tremolen… Necessitem ser com ells!!!! Aixi que podem fer nosaltres, que el màxim fang que hem trepitjat es un toll d’aigua d’un plataner, contra uns angles@s que trepitgen més fang que la maleïda “carpet” que fiquen a les cases. Doncs, adaptació al medi.. De moment aquests són els nostres progressos.


1- Menjar i beure el mateix que ells mengen i beuen
Aquest és el pas més fàcil, hem substituït la nostre dieta de pà amb tomàquet i botifarra per muffins de xocolata, fish & chips gegants de badulaque i el més important, te -english breakfast- sol o amb llet.



2-Adaptació al clima
 Fer que som impermeables i no tenim fred, això ho estem intentant a base de comprar roba Castelli i Assos, encara no ho hem aconseguit…

3- Semblar un angles
 Per aquest el que necessitem son mooolts diners. Es difícil saber realment quin nivell -deportivament parlant- tenen en comparació a aquí - els circuits no tenen res a veure-, però tots semblen bons. Bicis noves i bones, vestits impecables d’equips que semblen importants, sabatilles netes abans de sortir… Fins i tot crec que ni s’embruten, suposo que el tractament “waterproof” que els i fan als nens recent nascuts deu influir.  
Nosaltres amb les nostres robes velles, bicis de maluminio amb barreja de components, tubulars dugast podrits i sabatilles velles tinc la sensació de vindre del tercer món.



La cursa:
He apres una cosa, si veus que ells cada volta canvien de bici, fes-ho tu. A UK el fang no es el del Pais Basc -mirar punts anteriors- encara que la bici no estigui bruta s’ha de canviar. Els tubulars cada cop són més pilota, la bici no agafa i pesa el doble… Suposo que tot seria més fàcil si tens dos bicis iguals que funcionin.
Jo 13è…




La Mercè un altre cop cursa disputada,



Però al final, Mercè segona... 


Fins el proper any…


No hay comentarios:

Publicar un comentario