domingo, 7 de julio de 2013

Copa Catalana - Vallnord

COPA CATALANA INTERNACIONAL
VALLNORD (ANDORRA)
Ramonet

Jo en les meves sortides diaries i solitàries en bici (90% dels cops) porto els auriculars, no per escoltar música per motivar-me mentre faig series sino els podcasts del dia anterior del Versió Rac1 per escoltar a gent parlar.  
Crec que un cop cada dos setmanes apareix en Sergi Pàmies. Ja fa temps va parlar d’una nova filosofia de vida, basada en l’autoajuda, de procedència hawaiana que es diu Hoponopono. Immediatament em vaig posar a investigar. 
Hoponopono es la ostia, t’ajuda a viure en pau i armonia sense necessitat d’anar drogat ni begut. 
En un parell de dies jo i la Mercè ja havíem adoptat el Hoponopono a les nostres “noves” vides. Nosaltres tenim les nostres feines amb certa responsabilitat que t’omplen la ment i el temps durant la setmana a canvi d’alguns euros o lliures i moltes preocupacions que et fan mantindre despert i viu. 

Llavors que pot fer impulsar a la Mercè a gastar-se bastantes d’aquestes lliures en un bitllet, agafar un bus, un avio, recollir-la amb la furgo i fer casi 4 hores de cotxe per córrer una cursa? 
Doncs passar el cap de setmana entre amics, al mig de les muntanyes fent el que més ens agrada, btt..
Jo calculo que un 95% de la gent que competeix en btt es mou per les mateixes motivacions, però que passa amb aquest 5% restant?
Aquesta gent es mou per altres motius que desconeixem, potser per diners, potser per avorriment, qui sap, fins i tot podria ser que fos per fer-se una foto i penjar-ho al facebook… El que si que sé, es que aquest 5% restant de persones ens intentaran amargar el dia. Però no ho tenim que veure com quelcom negatiu sinó es una prova per utilitzar la nostre nova filosofia el Hoponopono.

Però com ho fem?

El hoponopono la base més important en que gira tot es: FES EL CORRECTE. Que vol dir això? Per exemple, doncs que tu pots pensar que estas actuant per venjança -MALAMENT-, tu pots pensar que estas actuant per enveja -MALAMENT-, tu pots pensar que estàs actuant per rencor -MALAMENT-
Aquest principi es el bàsic. El freaky hawaia que ho ha inventat diu que si seguim això alliberarem pors, preocupacions i actituds destructives… Fantàstic!!

Ara bé quan tinguem un problema el freaky hawaia ens diu que tenim que utilitzar 4 frases  en situacions que ens veiem atacats, ja sigui que ens estan foten la vaca fins a que ens sodomitzin amb un pal de baseball. Les frases que hem de dir o pensar si l’altre persona no t’escola són:

1a: Perdona..
2a: Ho sento..
3a: T’estimo…
4a: Gràcies…

Amb això ens sentirem lliures i no crearem odi dintre nostre i per altre banda l’altre persona es sentirà bastant absurda i potser es fa de la nostre “secta” Hoponopono, per una vida millor.

Un cop explicat això, que no te res a  veure amb la cursa que varem córrer a Vallnord, o potser sí. Però que serveix per no tindre explicar el típic rotllo de com ha anat una cursa i les sensacions que has tingut.

El meu resum típic de cursa es que vaig tindre aquells dies “voloptuosos” que descriu en Jean Bobet en el llibre “Mañana Salimos” en que pots obrir gas i les cames responen, aquells dies que fan que encara sortim cada dia a pedalejar tot i arrossegar-te recordant aquelles sensacions.
Com bastants cops aquest any orgullós de lluitar netament amb el Guerra, a “palo limpio”, que per aquest cop l’he pogut guanyar. Espero que no sigui l’ultima...

Moments de diversió màxim!!

Compartir podí amb Mantecon i Guerra es tot un luxe.
Finalment 3er General (darrera Mantecon i Druchou) i 2n Èlit!! Feliç!!!
El millor que el circuit serà el mateix que d'aquí 20 dies correrem la Copa del Món… “lo vamos a gozar!!!”

La Mercè quarta, darrera de Marga Fullana (si, ha tornat..), Anna Villar i Sandra Santanyes. En aquest podi on la Mercè està fora hi ha bastant d’aquell 5% que ens reafirma en el Hoponopono...

Tot i així segueix lider i el més important es que s’endú cap a Oxford un color de pell que serà l’enveja del seu grup d’investigació.



Ja posats aprofito per agrair tothom que em va animar, quin gustazo sentir el meu nom tants cops en cada volta, a la gent de l’equip per l’atenció i a totes les felicitacions un cop acabada la cursa. Si per una cosa m’agrada el btt i no enyoro gens la meva època de “carreteiro” és per el “Fair play” que s’hi respira.

No hay comentarios:

Publicar un comentario