sábado, 13 de septiembre de 2014

And very, very soon...





********** L'ambient fa olor a CX, Ramonet i a una GRAN temporada en tots els sentits *********

We'll keep you updated!!

Xx


domingo, 27 de abril de 2014

CAMPIONAT DE CATALUNYA XC
2014

Cursa del campionat de Catalunya, el circuit criticat (això passa sempre), jo casi millor que parlar o escriure ara m'ha entrat la deria de fer videos. Doncs aquí va el video -il·legal- de la cursa.






Il·legal és perquè els senyors arbitres es van enfadar per portar una GoPro en cursa, diuen que ho diu el reglament, quan estem organitzant curses que es salten el reglament per tot arreu.



domingo, 2 de marzo de 2014

ABR

Andalucía Bike Race
by Mercè!!


Aquesta crònica hauria d'haver estat d'un contingut totalment diferent, però no parlarem de la part que no hi és (el meu  estimat Ramonet) sinó de totes les coses positives que han passat..!!

Tot va començar en una proposició de l'Anna Villar per córrer juntes aquesta ABR2014. Em va costar molts dies decidir-me i moltes converses amb en Ramon. No sabia com seria l'hivern a UK, el temps que tindria per entrenar, sabia que havia d'entrenar per una cursa de btt sense btt?!?!, etc.. i tenia molt clar que no volia gastar una setmana de vacances si no era per passar-les amb en Ramonet.. 

Evidentent, ha estat un hivern dur, i m'han faltat hores d'entrenament, però no les ganes..(que és el més important)… i  el que no m'han faltat tampoc, han estat els ànims de molta gent.

I suposo que el destí ha decidit que en Ramon no pogués venir.

Després de treballar molt dur durant setmanes, toca fer la bossa la nit abans de marxar.. i com cada vespre, parlar amb la família.. o Ramonet.. aquest cop la meva germana que està a EEUU i el seu fill..



Més aventures.. no estava prou cansada per totes les setmanes de feina, que "decideixo", perdre l'avió.. no es pot anar amb el temps just.. em toca passar la nit a aeroport i pagar un altre bitllet… val més no pensar-hi..

Per fi arribo a Jaen on en Jordi Tomàs Bellès (TB) m'està esperant, i després la pobre Anna villar per anar a fer una trialera.. la primera trialera en un mes.. baixo una mica el seient, ajusto quatre cosetes i apa, a córrer..!! 


Sort dels súper mecànics de TB Marc i Albert, que m'han deixat la bici perfecte, i perfecte vull dir que és la primera vegada que puc pedalar amb una 29r i sentir-me còmode, sentir que està a la meva mida.. i mira que ha estat difíclil - diuen-.. jo no em veig petita, però la gent afirma que ho sóc..


 Sorpresa!! primera etapa i líders.. però sabíem que haviem de millorar moltes coses, el treball en equip, tàctiques d'aprofitar rodes, i jo sobretot soltar fre..



Aquí tornem a estar en mode ATAKE.. tot i jo haver fet una molt mala etapa, perdent molt temps per culpa de fang i fred, conseguim mantenir liderat.


Liderat que va durar tres dies, després vaig morir… la meva excusa va ser que em va agafar molt asma i els nervis ho empitjoraven.. la meva teoria d'haver avançat la primavera i fer esport envoltada d'oliveres..
Una altre teoria, falta d'hores d'entrenament, i vaig petar.. però molt, durant dos dies, el segon dia acabant tremolant a 38 de febre.. i arribant molt trista per fer perdre temps a l'Anna.. ella no podia anar més lenta, aquí va ser on va servir més el treball en equip..
L'últim dia vaig sortir drogada amb paracetamol, i ale! una mica millor.. i vam acabar segones de la general per un minutet!!
M'encanta la foto: (evidentment robada del facebook)



I aquí casi tot l'equip que m'han ajudat a passar aquestes vacances el millor possible!! M'han animat quan m'he posat trista, em deixaven la bicicleta perfecte i per no parlar de les cames!!! i bona dieta! 

Un 10 pels mecànics, massagistes, cuiner, Jordi, la seva dona, els Srs. Cannondale…. 

I Anna per les classes de DH… aquesta sóc jo baixant:
-"Per on va l'Anna!! està boja!! bé, m'hauré de tirar jo també" 
- I si, funciona.. baixava per tot arreu seguint-la i intentant millorar deixant fre..

Però aquesta ABR no nomès ha servit per escapar-me uns dies del fred d'UK.. hi han hagut aspectes més imporants…

He pogut estar en família: li vaig pagar la inscripció al meu germà Vicenç que el trobava a faltar molt, i el pobre m'ha cuidat moltíssim tant ell com el seu company d'equip Alex. Gràcies!!

Un sense massa importància, però pel be del Futur d'en Ramonet.. noves receptes!! mmmm gràcies a Diego, cuiner de TB a ABR..


Aquesta sembla que no tingui importància, però això va per tu Ramon: tot i que m'ha costat 12 Euros,
Ja saps el que penso: "mòbil nou, etapa nova".


Ramon, Gràcies per fer-me reflexionar, allà va:


Petó gegant, i no més vacances sense tu, t'ho prometo: mercè



jueves, 19 de diciembre de 2013

BRITISH SERIES
Leeds
per Ramonet

En el punt 32 del manual del perfecte ciclocrossista diu:

“Mai trobaràs un fang igual a un altre”

Que vol dir amb això??  Jo almenys, ja puc dividir el fang o sobretot les curses amb fang en 3 grans grups. 

Fang català: Es difícil de trobar, un país mediterrani no es caracteritza precisament per el seu clima plujós tot i aixi si tens sort i plou el fang català no patina o patina poc. Ja se sap el sauló mullat encara agafa més, aixi que quan és mulla com en ves de terra tenim sorra l'únic que fem es omplir-nos de merda i destrossar els rodaments.

Fang Basc: Al País Basc hi ha fang i moooolt. Les curses amb fang son salvatges, la “campa” s’acaba convertint en un “patatal” ple de forats, regueros i bassals on acabes amb fang fins al forat del c…   O sigui tot molt basco.

Fang Angles: Aquí tot es més fi.. Es passa el dia plovent tot i que diguin que és un any sec. A les curses de cx el terra es una catifa verda, a mesura d’anar passant les bicis es converteix en un fang que patina com el gel. T'embrutes poc, no hi ha ni un bassal, no hi ha forats….

Un cop feta aquesta aclaració ja podem continuar..




Ells amb aquest fang negre no patinen, no s’embruten, no tremolen… Necessitem ser com ells!!!! Aixi que podem fer nosaltres, que el màxim fang que hem trepitjat es un toll d’aigua d’un plataner, contra uns angles@s que trepitgen més fang que la maleïda “carpet” que fiquen a les cases. Doncs, adaptació al medi.. De moment aquests són els nostres progressos.


1- Menjar i beure el mateix que ells mengen i beuen
Aquest és el pas més fàcil, hem substituït la nostre dieta de pà amb tomàquet i botifarra per muffins de xocolata, fish & chips gegants de badulaque i el més important, te -english breakfast- sol o amb llet.



2-Adaptació al clima
 Fer que som impermeables i no tenim fred, això ho estem intentant a base de comprar roba Castelli i Assos, encara no ho hem aconseguit…

3- Semblar un angles
 Per aquest el que necessitem son mooolts diners. Es difícil saber realment quin nivell -deportivament parlant- tenen en comparació a aquí - els circuits no tenen res a veure-, però tots semblen bons. Bicis noves i bones, vestits impecables d’equips que semblen importants, sabatilles netes abans de sortir… Fins i tot crec que ni s’embruten, suposo que el tractament “waterproof” que els i fan als nens recent nascuts deu influir.  
Nosaltres amb les nostres robes velles, bicis de maluminio amb barreja de components, tubulars dugast podrits i sabatilles velles tinc la sensació de vindre del tercer món.



La cursa:
He apres una cosa, si veus que ells cada volta canvien de bici, fes-ho tu. A UK el fang no es el del Pais Basc -mirar punts anteriors- encara que la bici no estigui bruta s’ha de canviar. Els tubulars cada cop són més pilota, la bici no agafa i pesa el doble… Suposo que tot seria més fàcil si tens dos bicis iguals que funcionin.
Jo 13è…




La Mercè un altre cop cursa disputada,



Però al final, Mercè segona... 


Fins el proper any…


lunes, 2 de diciembre de 2013

CROSS PASSION
by Ramonet

Mica en mica estem descobrint, aprenent i sobretot gaudint d’un nou ciclisme. Davant la situació de tindre que marxar de casa per progressar -laboralment- s’han obert nous horitzons. 

Des de la ignorància més absoluta mai hagués imaginat la febre cap al ciclocross que es viu a Anglaterra. Podríem comparar com la que existeix al País Basc, però amb la diferencia que Anglaterra està a només 2 hores de ferry de Bèlgica. Aixi que el seu mirall es Bèlgica..

Equips amb pinta d’equip, moltiiiiisims nens competint, gent molt entesa i apassionada, excelent organització i sobretot, circuits genials.
Això està fent que el meu nivell de mala llet cada dia estigui més baix, encara tinc que fer un circuit que m’indigni. Res de gimkames, res de no traçades, res de passos de menys de 3 metres, res de pedres, res de baixar de la bici més de 2 cops per volta, res d’arbrits amb criteris absurds…


Però la Mercè no contenta amb aquesta orgia ciclocrossera va decidir agafar el vaixell per correr una prova de la copa del Món a la catedral, a Koksijde… 

Tu vas en cotxe a Bèlgica i jo en avio, quedem allà... El Món cada cop és més petit.
Grande és la paraula que defineix el ciclocross a Bèlgica. Sense cap dubte hi tornarem… 
La Mercè es valenta i ja s’ha estrenat a la WC, jo tinc por.

El més aprop que vaig poder estar de Niels Albert.


Però l’endemà tot va tornar a la normalitat, la Mercè em va deixar lliure per la platja, igual que un gosset jo corria lliure amunt i avall sense cap direcció ni sentit.




Fins que vaig arribar a la duna més alta dels voltant. Allà vaig ser feliç...

Amb les endorfines creades de pujar i baixar dunes varem aconseguir sobreviure 6 dies fins a la cursa d’aquest diumenge de la British Series.

Quina lluita, la Mercè desprès de ser tercera les curses anteriors va lluitar com mai.. 

I va guanyar!!!!!  

Jo desprès de quatre setamanes sense competir vaig patir com un "sapo"

I finalment 9è General i guanyador de maluminio bikes ( si feia últim també guanyava)
Ara que ja he fet TOP TEN i tinc 2 punts UCI je he complert l'objectiu de la no-temporada de cx. Aixi que penjo la bici..

domingo, 27 de octubre de 2013

Grans moments...

Grans moments...
by Mercè!!

Han passat ja masses dies després d'aquestes paraules.. "Sort que en un parell de setmanes ja tenim vacances-junts-estratègicament agafades per anar a córrer dues cures C1, una copa França a Meribel i una BMC a Suissa".. 

Difícil de resumir..  només em pasen pel cap grans moments..

Esperant aquestes dues setmanes... sempre millor buscar-se una bona distracció perque el temps passi més ràpid... un troç de família Pacios de visita a Oxford..


VACANCES..!!

Méribel..

En Ramon em va criticar molt el meu salt.. però comparant-lo amb el seu, no està tan malament?!!... o potser si.. Res, primera volta i la Mercè fent de SÚPERWOMAN a l'aire i tot seguit de SÚPERCROQUETA al terra.. Resultat: dues grapes que hem van estar acompanyant totes les vacances.. i conèixer un metge esportiu fascinant que ha estat present a moltíssimes Olimpíades.. (haurieu d'haver vist la seva consulta..)




- I es que feia tant temps que no agafava una mtb de veritat que hem vaig emocionar.. aquella setmana de "vacances" vaig decidir que jo era d'Enduro i que m'agradaven els salts.. però en Ramon m'anava recordant que no m'emocionés tant que al final.. 

Trans-Ramon pel matí, bàsicament pujar i pujar..
Trans-Ramon per la tarda, bàsicament baixar i baixar.. : Good deal with la pulsereta que podiem agafar els "remontes" durant tota la setmana... pagant "peanuts".
   -Frase celebre de la Mercè dalt d'un remonte (no, no van ser paraules romàntiques..): "S'està tan bé que agafaria un llibre i em posaria a estudiar.."

Vespre.. una mica de gym (pilota-peses-caminar)
Cerveseta i morir..

Segon any consecutiu que -Potser estàvem una mica cansats per córrer...- però disfrutant.. i en Ramon com sempre CARRERÓN!! -(Com T'admiro_000)


Chamonix-Mont Blanc (visita anual obligada ;) )

Aquest cop amb companyia d'en Isma i la Carol en un súper apartament amb súper vistes.. 

Enamorada!!

Els bojos d'en Ramon i en Isma van anar a fer la volta al Montblanc amb btt.. de mentres que jo em recuperava del meu forat al colze, vaig anar també a fer la meva ruta que havia de ser d'uns 50 kms.. i van acabar essent 90. de btt..  millor no preguntar per què?!?! Súper orientació Mercè!!


Cap a on és França, on Suïssa?!?!

El que més m'agrafa de Chamonix és que tant per descobrir... m'hi passaria tota la vida..!!


BMC Suïsa

- Encantada de Rodar en aquell circuit amb l'Anna V, en Pau, Hermida, Ramon :),  Sobretot gràcies per fer-me tornar a guanyar la confiança per saltar!! Gràcies Anna!!

- Per cert, no, NO SOM DEL NATIONAL TEAM.. a Esp no existeix aquest concepte.. - 

És genial entrenar un circuit en sec i córrer en mullat.. no té res a veure.. Canvi flash de pneumàtics.. i merda!! si tens SRAM GripShift i caus, SOBRETOT no posis la mà al fang que després hauràs de fer toot el circuit amb la relació plat-pinyons que portaves.. és molt emocionant veure com et passen les noies al pla per haver d'anar amb plat petit tota l'estona.. tot i parar a la zona tècnica, el pobre Ramon tampoc em va poder posar el plat gran... conclusió.. l'any vinent NO GripSift.. (és nomès la meva opinió..).

Ramon: jo no m'ho podia creure.. en Ramon a roda del Mantecon.. davant Coloma.. súper carrerón -(Com T'admiro_001)

I tornar cap a OXFORD.... :(

Planificant caps de setmana..
MTB South Wales 

Amb amiguetes.. Anem a investigar un nou Bike Park que han obert, vens Mercè??? I tant que vinc!! 

Inspeccionant un Rock garden

D'un bosc, d'un prat, han construit els camins.. vam fer 6 baixades diferents, 1500m de desnivell acumulat, tot per senderos i SALTS!!!



 Nosaltres que "som de rallie" pujavem amb bici, però hi han súper-furgonetes preparades per pujar als bikers...

Amb opció de guardar les bicis.. pq no les robin..

M'encanta conèixer gent, gent diferent, altres cultures.. m'encanta conèixer noies aficionades i enamorades de la bicicleta, que tenen les seves respectives parelles que NO van amb bicicleta. A Esp nomès conec la versió contrària..

De mentres en Ramon...

- Podi al Campionat de Catalunya de Marató (Subcampió de Catalunya)

(Com T'admiro_002)

 - Supera aquest resultat amb PODI CAMPIONAT ESPANYA MARATÓ (on tenia totes les cartes per guanyar.. (Bronze) (Com T'admiro_003)

I ens tornem a trobar...

Copa Catalana Castellolí.. Ramon i jo 3rs.. i es que la motivació per una cursa pot canviar totalment un resulat..

Copa Catalana Barcleona..

Carrerón d'en Ramon, tercera posició i jo guanyo!!

 (Com T'admiro_004)


Així que acabo Líder de la Copa Catalana Btt 2013 i en Ramon 2n de la General.. (Com T'admiro_005)!!
Ja tenim tv a casa..!! ara falta la resta..

I aquí els més guapos..Fi de temporada de Mercè..


Comença el CX!!!

Jo ja amb el cap a CX, amb en Ramon hem decidit que per canviar d'aires, i perquè jo no tinc una altra opció,  fariem la temporada d'UK..  coneixent altres formes de córrer, altres cultures, practicar l'anglès, conèixer aquest nou país..

National Trophy Round 1 Internacional Èlit Masc C2

Com que el pobre Ramon no havia acabat la temporada de Btt, qué millor que entrenar una cursa on hauran d'estar cada dia més de sis hores sobre la bici, a uns 40ºC, fent cx, una hora súper-intensa, a 8ºC, plovent..
 fred

fang

Aquell dia va ser un día de molt disfrutar però també de moltes adversitats.. 

Jo, per sorpresa meva vaig fer 4a classificada amb una bicicleta rosa.. frenava massa.. i vaig caure massa a terra.. la primera cursa de fang.. però feia temps que no disfrutava tant!! Objectiu top-10 aconseguit.

Ramon, quan començava a agafar el ritme i remontar (per sorpresa, en una volta va passar a ser 25 a 19, 18, i baixant.. (Com T'admiro_006), Però PAM!! Sorpresa nº 1: trencada de canvi.. patilla, etc.. canvi de bici..

Sorpresa nº2: aquí cada equip es porta tots els gadgets per netejar.. així que vaig haver de suplicar per netejar les bicis d'en Ramon

Sopresa nº3: Al marxar, el cotxe sense bateria.. toca empènyer i cap a casa.. quin fred.. nomès patia que en Ramon no es poses malalt per Brasil..

I semblava que el dia havia acabat.. però no.. toca acompanyar a en Ramon a l'estació de bus cap a Aeroport.. a hores intempestives..!!

Paro el cotxe.. deixo en Ramon.. -Adéu, que vagi bé Brasil.. ens veiem a la tornada.. molta sort.. MENTE EN BLANCO.!! Recorda..!!  
i..
Sorpresa nº4: el cotxe no funciona-sense bateria, les 3 del matí.. truco a la policia pq el cotxe estava mal aparcat.. i riu.. no puc fer res, estic sola, un llàgrima i un taxi i cap a casa..

Matí, es clar, sorpresa nº5: una multa.. i perfectament plastificada ja que plovia.. (pels curiosos 70 pounds, però si ho pagues abans de 15 dies, al 50%, Però vaig poder recòrrer i me la van treure :) )


I el cotxe asistència, i tot arreclat.. canvi de bateria, pagar uns dinerets i llestos!! Per fi s'han acabat les sorpreses!!


BrasilRide

Un episodi que deixo per en Ramon, ell ho podria explicar millor, però els dos anem una mica bastant apretats de feina.. hores intempestives de feina estan passant a ser un costum que no m'agrada gaire...

Però sobre tot el que m'anava explicant cada dia en Ramon, em quedo amb les imatges robades del facebook:

CARA D'ALEGRIA AL HAVER ACABAT:

Sempre he dit que faríeu molt bon equip

SEGONS DESPRÉS, TOTS DOS MOREN DE LA MATEIXA MANERA..

El cos es desactiva..


PÓDIUM AMB ELS MILLORS DEL MON..

En Ramonet una mica tímid, no està acustomat a tanta gent pendent d'ell...


I em quedo també amb una frase que no parava de repetir en Ramonet: "No és nomès cansansi físic, sinó mental, és molt dur rodar i aguantar amb aquesta gent.. és en SAUCER!!"

I és que jo sóc d'enduro, però en Ramonet és de Marató..!!

FELICITATS RAMON, COM T'ADMIRO.. COM ADMIRO LA TEVA FORÇA.. (i no nomès quan vas amb bicicleta, sinó també per viure, treballar i acceptar amb positivitat la nostra situació.. Xx!!)





lunes, 29 de julio de 2013

WC Andorra

World Cup
Vallnord (Andorra)
per Ramonet

Desprès de fer les pertinents pre-paracions, intentar sumar els punts UCI necessaris, finalment va arribar el dia de córrer la WC de Vallnord.

Des de que vaig acabar la cursa que tinc un nus interior, com puc explicar amb paraules la orgia -ciclisticament parlant- que vaig viure en aquells 90 minuts. Recordo crits, recordo campanes, recordo baixar com un boig, recordo menjar gels compulsivament, recordo la vista ennuvolada, recordo buscar la mirada de la Mercè que mai vaig trobar…
Aixi que he descartat explicar les sensacions viscudes, em falta talent, memoria i imaginació per fer-ho. 
Per fugir del típic “yomismismo”, crec que ho explicaré en tercera persona. Així l’hi donaré un aire de PRO així com el que fa la típica i absurda nota de premsa. 
Estaria bé fer-ho en angles, per donar un aire internacional al tema, mai se sap qui ho pot llegir. Estic segur que el Bart Bretjens es un seguidor d’aquest blog. Quan em vaig creuar amb ell em va fer una mirada de complicitat que de seguida ho vaig detectar. Però, merda!! Tinc un problema!!! Tot i estar a la escola oficial el meu nivell encara es bastant precari i no es plan de fer-ho tot amb el verb “ TO BE”, doncs res, amb un parell, la faig en castellà.



“Sábado 27 de Julio, una fecha que el corredor catalán de bicicleta todo terreno tenia marcada en su calendario con una cruz. Juntamente con su no-entrenador y su no-medico habían hecho un plan estratégico, realizaría un entreno de intensidad máxima. Todos los mediodías saldría con la bici, a tope entre 2 y 3 horas en ves de comer como una persona normal. Realizaría series sin sentido por las montañas de los alrededores de la ciudad Condal. 
Para poder obtener la intensidad necesaria Ramon estaría ayudado por unos clientes, proveedores y trabajadores que le darían esa rabia necesaria para reventar el pulsometro  que casi nunca lleva y si se terciara algún árbol con la cabeza. Así más tranquilo por la tarde podría descansar delante del ordenador de mientras que seguía trabajando ya con la cabeza mas en su sitio…
Para recuperar ese tremendo esfuerzo, cada noche se tomaría un pharmaton complex y un batido proteínas de soja del Decathlon -las de leche no le gustan-. El ciclismo sin química no es ciclismo...

Así transcurrieron los días hasta que llegó el día señalado. Nada podía fallar, el equipo BLUE MOTORS había puesto todos los medios disponibles. Ramon pasaría 3 días durmiendo a 100 metros del circuito, aconsejado por su gran amigo Kilian Jornet -del facebook- dormiría en su caravana a 2000 m para aclimatar el cuerpo a la dura vida de las alturas, alimentándose básicamente de Nutella camuflada -ver foto- galletas Principe falsas del Mercadona y Coca-Cola zero. 



Ramon memorizo el circuito, le puso nombre a cada piedra, se abrazo a cada raíz, beso a todos los arboles. Esa montaña era su amiga…

Por desgracia -de el- el “gran” Ramon tenia un dorsal muy alto, le tocaría salir desde detrás de la parrilla. Los cabrones de la UCI tienen un sistema de puntos absurdos en el cual los más buenos tienen más puntos y les permiten salir delante. Así el pobre Ramon nunca puede hacer tapón a Nino Schurter. Fucking UCI!!!

Así en la última parrilla acompañado de otros valientes tuvo que realizar una carrera de menos a mas avanzando posiciones a base de sufrimiento y agonía. Todo eso arropado de gritos de: “Ramon, Ramon, eres el campeón!!!” Pudimos oír también algún grito de: “Enano cabrón!!!” No pasa nada, nos hemos quedado con la cara de ellos, una noche les vamos a partir las piernas…



Así que el Ramon ya a falta de 2 vueltas para terminar rodando en la posición 32 y remontando más de 50 posiciones. Cuando tenia en su punto de mira a Kulhavy al que quería adelantar sin compasión, empezó a tener problemas con la transmisión. Le salto la cadena a falta de una vuelta, se vio obligado a parar parar reparar el desaguisado, 8 corredores le pasaron por encima… Terminando en una meritoria 40ª posición”



Uffff això de la tercera persona cansa, suposo que per la gent que te doble personalitat deu ser més fàcil. 

Doncs res així el Ramon 2 ja ha explicat com va anar la cursa. Jo em quedo amb un gran cap de setmana, molts bon records, moltes felicitacions i d’una agonia proporcional al gaudir sobre una bicicleta. L'únic punt negatiu es no poder-ho compartir amb la Mercè que estava a 1500kms… Sort que en un parell de setmanes ja tenim vacances  -junts-estratègicament agafades per anar a córrer dos curses C1, una copa França a Meribel i una BMC a Suissa.


Ahh i com sempre la crònica de veritat i ben feta a: ESMTB (ja que surto jo...)